Month: May 2016

Teatre i psicologia: La clau és al cap

Us convidem a la representació teatral  “La clau és al cap”!
Es tracta d’una representació teatral divertida de 35 minuts, amb posterior col·loqui, que pretén introduir-nos en el concepte de l’inconscient, com es manifesta i què és el que comporta un dels conceptes explicatius de la psicoanàlisi. Es farà  sobre un acte fallit; un individu perd les claus. Es mostrarà què és el que li suposa i com a través de les persones que l’envolten va trobant sentit a la seva pèrdua.
Trobareu més informació a la web del COPC i de Casa Orlandai.

Us hi esperem!

la clau es al cap

Teatre i psicologia: ressenya de Romeu i Julieta de William Shakespeare

“Romeu i Julieta és la història d’un primer amor, i últim amor. La història de dos joves per despendre´s del llegat d’odi que no els deixa estimar, que no els deixa estimar-se”, Marc Chornet.

romeu-i-julieta-chornet

 

Interessant i atrevida proposta de la jove companyia Projecte Ingenu de la mà de Marc Chornet, en la que ens explica la història de sempre amb una nova mirada.

Sorprèn com l’escenografia i el moviment ens transporten a un Romeu i Julieta totalment contemporani. Espectacle de gran profunditat on els actors alhora que actuen s’enfilen, salten, ballen, canten (i com canten!) fan percussió i tot amb un gran encert i naturalitat. Quant els exigim als nostres joves!!

Sembla que el director ha volgut fer palesa la desigualtat de gènere de l’època, on tots els personatges de l’obra teatral eren interpretats per homes. Aquí en Marc Chornet escenifica els Capulet tots homes (excepte Julieta) i els Montagut tots dones (excepte Romeu). A la vegada queda palès com a element diferenciador de les dues famílies.

 

Romeu (Carlos Cuevas) i Julieta (Claudia Benito) fan una magnífica interpretació. Els amants de Marc Chornet ens saben transmetre la ingenuïtat i intensitat dels seus sentiments, sentiments adolescents que brollen incontrolables. Sentiments que es dirigeixen a l’escolta de l’altre però també, com passa en els adolescents, a l’escolta d’un mateix. En aquesta posada en escena, on dirigeixen la mirada? Fa pensar en la dificultat de trobar-se en el seu amor.

Cal assenyalar la rellevància dels personatges secundaris.

Ens trobem una primera part de l’obra divertida on les fluctuacions entre comèdia i tragèdia estan molt aconseguides. Homes vestits de dones (Toni Guillemat de Dida i de Verge) i els criats (Roser Tapias i Alba José) que ens recorden als “Dupond i Dupont“. Aquestes fluctuacions queden recolzades pel contrast d’alguns personatges, En Peret i el Príncep (Roser Tapias).

 

La segona part, tràgica, evidencia la crueltat i el drama d’agafar el testimoni dels conflictes transgeneracionals. El conflicte transgeneracional que provoca l’amor entre Romeu i Julieta  i determina la seva fatalitat està tractat com alguna cosa que està per sobre de la voluntat dels amants. Així, el brebatge que prèn la Julieta i la daga els reb des de fora. El destí els hi fa prendre? També és la fatalitat qui col·loca en mal lloc a Romeu.

 

Cal parlar també de l’herència familiar i de com els conflictes transgeneracionals que tantes vegades veiem en consulta, sovint de manera inconscient, determina en gran mesura les relacions vinculars i la mirada que tenim del món.

En la tragèdia es fonen l’ amor i la mort!

La proposta de Chornet és, en definitiva, una bona ocasió de començar a introduir als adolescents en els clàssics!

 

Article escrit per Carme Guillén