Aquesta conferencia és la primera d’un cicle que pretén fer un recorregut per les diferents etapes evolutives, i en el que es tractarà d’aprofundir en la subjectivitat humana.
R. Bayo-Borràs va presentar, el passat 18 de Novembre, el tema del processos psíquics primerencs, aquells que es donen durant el primer any de vida, des de la perspectiva de les Neurociències articulada amb les investigacions psicoanalítiques actuals. Aquests processos de constitució subjectiva es poden reconèixer tant en la clínica amb nens, com en la clínica amb adolescents i adults.
Es a partir del final de la segona guerra mundial, sobre els anys 40 i 50,quan es realitzen estudis en les institucions que acollien els bebès orfes. Es van constatar els efectes negatius que la privació de contacte afectiu havia produït als nens, encara que s’haguessin satisfet les seves necessitats d’alimentació, de higiene i atenció mèdica. Aquests estudis (realitzats per A. Freud i R. Spitz, entre d’altres) demostren que els nens havien resultat greument “pertorbats”, efectes que ens endinsen en la psicopatologia del bebè.
La situació dels bebès als orfenats ha esdevingut una oportunitat per concloure que el bebè pateix, i si aquest patiment no s’entén ni es atès adequadament, esdevindrà una patologia del subjecte. Des de la psicoanàlisis i des de les neurociències es considera que el bebè registra unes experiències que queden inscrites i deixen unes marques.
Per exemple, les operacions intrauterines es realitzen amb anestèsia. El dolor es un registre sensorial molt intens del que el bebè, al néixer, no es pot defensar. En aquest sentit, la criatura humana depèn absolutament dels cuidadors principals, en especial de la mare. Per tant, sabem que la personalitat d’aquesta influeix en gran manera al desenvolupament psíquic del seu bebè. Si la persona que el cuida aconsegueix pel seu bebè un nivell de “confort” suficient i adequat, aquest –llavors- podrà interessar-se per altres coses del mon extern.
Altres qüestions que es van plantejar a la conferència van ser:
– Quins efectes pot tenir en la vida adulta els esdeveniments relacionals del primer any de vida?
– Es possible la prevenció de patologies greus?
– Quins aspectes de la seva vida psíquica transmet la mare alhora que te cura del seu bebè?
– En què consisteix la transmissió transgeneracional?
Finalment, la conferenciant va presentar una bibliografia interessant i entenedora per aproximar-nos a aquests conceptes:
“El cerebro infantil: la gran oportunidad” de José Antonio Marina.
“Un año para toda la vida” de Mariela Michelena.
“ El primer año de vida” de René Spitz .
“Las relaciones precoces entre padres e hijos y sus trastornos”. Juan manzano, Editor.