Author: Avanpsi

Refugiats: taula rodona a la Filmoteca de Catalunya

refugiats

 

Contingut de la taula rodona:

1. Explicar (enfoquem Síria):
• D’on vé la “crisi de refugiats”, com sorgeix la guerra a Síria, qui està en guerra, qui hi està implicat… (Breu història política de Síria).
• Com era la vida a Síria abans de la guerra; característiques del poble sirià, fets diferencials del sirians respecte d’altres pobles de l’entorn (context social).
• La fugida dels sirians com a única via imaginària de salvació, desprès d’anys de guerra i sense perspectives d’un final proper.

2. Denunciar (enfoquem el grup Refugiats):

• Les condicions de vida dels refugiats en els camps. Un dia al camp.
• Per què i com es produeix el trasvàs dels refugiats d’uns camps a d’altres.
• La situació actual dels refugiats. Paper de les ONGs i voluntaris. Les corrupteles.

3. Reflexionar sobre (enfoquem el Refugiat, l’ésser humà):

• Les diferències entre emigrant i refugiat.
• Traumes i dols que comporta el fet de ser un refugiat.
• Els sentiments (rabia, odi, tristesa, desconfiança, …) i emocions.
• La necessitat de posar paraules, de poder-ne parlar…
• La lluita per la supervivència.
• Europa i la cultura occidental

 

Teatre i psicologia: La clau és al cap

Us convidem a la representació teatral  “La clau és al cap”!
Es tracta d’una representació teatral divertida de 35 minuts, amb posterior col·loqui, que pretén introduir-nos en el concepte de l’inconscient, com es manifesta i què és el que comporta un dels conceptes explicatius de la psicoanàlisi. Es farà  sobre un acte fallit; un individu perd les claus. Es mostrarà què és el que li suposa i com a través de les persones que l’envolten va trobant sentit a la seva pèrdua.
Trobareu més informació a la web del COPC i de Casa Orlandai.

Us hi esperem!

la clau es al cap

Teatre i psicologia: ressenya de Romeu i Julieta de William Shakespeare

“Romeu i Julieta és la història d’un primer amor, i últim amor. La història de dos joves per despendre´s del llegat d’odi que no els deixa estimar, que no els deixa estimar-se”, Marc Chornet.

romeu-i-julieta-chornet

 

Interessant i atrevida proposta de la jove companyia Projecte Ingenu de la mà de Marc Chornet, en la que ens explica la història de sempre amb una nova mirada.

Sorprèn com l’escenografia i el moviment ens transporten a un Romeu i Julieta totalment contemporani. Espectacle de gran profunditat on els actors alhora que actuen s’enfilen, salten, ballen, canten (i com canten!) fan percussió i tot amb un gran encert i naturalitat. Quant els exigim als nostres joves!!

Sembla que el director ha volgut fer palesa la desigualtat de gènere de l’època, on tots els personatges de l’obra teatral eren interpretats per homes. Aquí en Marc Chornet escenifica els Capulet tots homes (excepte Julieta) i els Montagut tots dones (excepte Romeu). A la vegada queda palès com a element diferenciador de les dues famílies.

 

Romeu (Carlos Cuevas) i Julieta (Claudia Benito) fan una magnífica interpretació. Els amants de Marc Chornet ens saben transmetre la ingenuïtat i intensitat dels seus sentiments, sentiments adolescents que brollen incontrolables. Sentiments que es dirigeixen a l’escolta de l’altre però també, com passa en els adolescents, a l’escolta d’un mateix. En aquesta posada en escena, on dirigeixen la mirada? Fa pensar en la dificultat de trobar-se en el seu amor.

Cal assenyalar la rellevància dels personatges secundaris.

Ens trobem una primera part de l’obra divertida on les fluctuacions entre comèdia i tragèdia estan molt aconseguides. Homes vestits de dones (Toni Guillemat de Dida i de Verge) i els criats (Roser Tapias i Alba José) que ens recorden als “Dupond i Dupont“. Aquestes fluctuacions queden recolzades pel contrast d’alguns personatges, En Peret i el Príncep (Roser Tapias).

 

La segona part, tràgica, evidencia la crueltat i el drama d’agafar el testimoni dels conflictes transgeneracionals. El conflicte transgeneracional que provoca l’amor entre Romeu i Julieta  i determina la seva fatalitat està tractat com alguna cosa que està per sobre de la voluntat dels amants. Així, el brebatge que prèn la Julieta i la daga els reb des de fora. El destí els hi fa prendre? També és la fatalitat qui col·loca en mal lloc a Romeu.

 

Cal parlar també de l’herència familiar i de com els conflictes transgeneracionals que tantes vegades veiem en consulta, sovint de manera inconscient, determina en gran mesura les relacions vinculars i la mirada que tenim del món.

En la tragèdia es fonen l’ amor i la mort!

La proposta de Chornet és, en definitiva, una bona ocasió de començar a introduir als adolescents en els clàssics!

 

Article escrit per Carme Guillén

Conferència: “Un any per a tota la vida”, a càrrec de Regina Bayo-Borràs

Aquesta conferencia és la primera d’un cicle que pretén fer un recorregut per les diferents etapes evolutives, i en el que es tractarà d’aprofundir en la subjectivitat humana.

R. Bayo-Borràs va presentar, el passat 18 de Novembre, el tema del processos psíquics primerencs, aquells que es donen durant el primer any de vida, des de la perspectiva de les Neurociències articulada amb les investigacions psicoanalítiques actuals. Aquests processos de constitució subjectiva es poden reconèixer tant en la clínica amb nens, com en la clínica amb adolescents i adults.

Es a partir del final de la segona guerra mundial, sobre els anys 40 i 50,quan es realitzen estudis en les institucions que acollien els bebès orfes. Es van constatar els efectes negatius que la privació de contacte afectiu havia produït als nens, encara que s’haguessin satisfet les seves necessitats d’alimentació, de higiene i atenció mèdica. Aquests estudis (realitzats per A. Freud i R. Spitz, entre d’altres) demostren que els nens havien resultat greument “pertorbats”, efectes que ens endinsen en la psicopatologia del bebè.

La situació dels bebès als orfenats ha esdevingut una oportunitat per concloure que el bebè pateix, i si aquest patiment no s’entén ni es atès adequadament, esdevindrà una patologia del subjecte. Des de la psicoanàlisis i des de les neurociències es considera que el bebè registra unes experiències que queden inscrites i deixen unes marques.

Per exemple, les operacions intrauterines es realitzen amb anestèsia. El dolor es un registre sensorial molt intens del que el bebè, al néixer, no es pot defensar. En aquest sentit, la criatura humana depèn absolutament dels cuidadors principals, en especial de la mare. Per tant, sabem que la personalitat d’aquesta influeix en gran manera al desenvolupament psíquic del seu bebè. Si la persona que el cuida aconsegueix pel seu bebè un nivell de “confort” suficient i adequat, aquest –llavors- podrà interessar-se per altres coses del mon extern.

Altres qüestions que es van plantejar a la conferència van ser:

– Quins efectes pot tenir en la vida adulta els esdeveniments relacionals del primer any de vida?

– Es possible la prevenció de patologies greus?

– Quins aspectes de la seva vida psíquica transmet la mare alhora que te cura del seu bebè?

– En què consisteix la transmissió transgeneracional?

 

Finalment, la conferenciant va presentar una bibliografia interessant i entenedora per aproximar-nos a aquests conceptes:

El cerebro infantil: la gran oportunidad” de José Antonio Marina.

Un año para toda la vida” de Mariela Michelena.

El primer año de vida” de René Spitz .

Las relaciones precoces entre padres e hijos y sus trastornos”. Juan manzano, Editor.

Article escrit per Carme Guillén

Ressenya d’iMe de Roc Esquius

Interessant proposta de la Companyia Dara amb iMe.

Roc Esquius, autor i director de l’obra, ens proposa una manera fresca, desenfadada i divertida de fer-nos reflexionar sobre la naturalesa humana. Ho fa a través d’un tema de màxima actualitat: Dels canvis en la manera de comunicar-nos i quin efecte pot tenir això en la manera de relacionar-nos i vincular-nos amb les persones.

Estem davant d’un text d’una sensible agudesa intel·lectual que els actors han sabut copsar amb una genuïna interpretació. Beta (Roser Tapias), Cala (Núria Deulofeu ), Ambre (Isidre Montserrat) i David ( Roc Esquius). Com donen de sí els noms!

La Beta (Roser Tapias) amb la seva frescor, naturalitat, ingenuïtat i enginy està fent la revolució! Intenta entendre el present capgirat mitjançant el passat i ens va sorprenent a tots!

Quins poden ser els efectes quan la comunicació s’estableix únicament mitjançant  els dispositius electrònics? Com es poden articular les emocions en aquest món? On queden les relacions afectives? Viure en l’imaginari, en el “núvol”, tapar les emocions, és el preu de la seguretat i de la absència del patiment? On queden les pulsions?

iMe

 

L’obra ens situa en un món del futur on, les necessitats primàries capgiren un món controlat per les tecnologies. Roc Esquius ha copsat l’essència del conflicte en una imatge central molt encertada ¡“Cap cot”!  On queda la mirada? Centrada en una pantalla on no es podrà articular la vinculació. La mirada que ens fa de sosté , en la que ens reconeixem i ens fa reconèixer a l’altre, que ens estructura com a persona també diferenciada de l’altre pot esdevenir persecutòria.

El contacte físic, que ens conté, que ens ajuda a no “desparramar-nos” pot esdevenir aterrador.

En la actualitat, persones que en les converses que tenen a la xarxa poden fer pensar en una relació d’ intimitat , quan es veuen en “persona” no es poden parlar, a vegades ni es miren. Justament al no haver la mirada que conté però que també jutja, ens atrevim a dir “altres” coses, poder coses ocultes, reprimides. Ja Freud va descobrir el seu poder respecte a la repressió i per això va introduir en la seva tècnica d’ intervenció psicoterapèutica el divan on el discurs no està mediatitzat per la mirada del terapeuta.

La certesa , la seguretat front la por i la incertesa però també front el desig ,la alegria ,… Estar vius, ser lliures, poder triar… I tu, què triaries?

Apta per a tots els públics, podeu passar una bona estona.

Us la recomano!

 

Article escrit per Carme Guillén

Psicoanàlisi i Societat: Cinefòrum de “2 Automnes, 3 Hivers” dirigida per Sebastien Betbeder

Aquest dimecres 22 d’abril us convidem a un nou acte cultural organitzat pel Grup de Treball “Psicoanàlisis i Societat” del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Es tracta de la projecció de “2 Automnes, 3 Hivers” i posterior col·loqui participatiu al cinema ZUMZEIG (www.zumzeig-cine.eu) a les 20h. La pel·lícula, del director Sebastien Betbeder, va formar part de la programació ACID del Festival de Cannes, el 2013.

“2 Automnes, 3 Hivers” planteja temes interessants com l’ideal en l’enamorament, la recerca de parella a partir dels trenta, la importancia de l’amor per viure, la parella des de la dependència letal, el compromís (creixement) i el no compromís (passar per la vida),  l’eterna adolescència, l’embaràs/l’avortament en relació a l’amor/desamor, la importància dels silencis, la soledat.

Et convidem a participar-hi!

 

targetó cineforum

Sorteig: entrada per anar a veure “Una Giornata Particolare” a la Biblioteca de Catalunya

Sortegem una entrada per anar a veure “Una Giornata Particolare” a la Biblioteca de Catalunya (Carrer de l’Hospital 56, Barcelona) aquest divendres 23 de març de 2015. L’obra, dirigida i interpretada per la companyia La Perla 29, està basada en la pel·lícula original d’Ettora Escola. Per a participar al sorteig només cal seguir els passos que trobaràs al següent formulari:

 

- SORTIEIG TANCAT -


Text extret de teatrebarcelona.com:

Oriol Broggi dirigeix aquesta versió teatral de la pel·lícula Una giornata particolare (1977) de Ettore Scola amb Sophia Loren i Marcello Mastroianni. L’obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho varen fer Josep M. Flotats i Anna Lizarran, en aquesta ocasió són Clara Segura i Pablo Derqui els protagonistes d’aquesta història.

una giornata

SINOPSI: Mentre la família nombrosa de l’Antonietta abandona la casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que, al pis del costat, un home viu angoixat la resistència al règim feixista. Es coneixen, parlen i, de sobte, Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges però que, sobretot, els canviarà per sempre.