tantarantana

Ressenya d’iMe de Roc Esquius

Interessant proposta de la Companyia Dara amb iMe.

Roc Esquius, autor i director de l’obra, ens proposa una manera fresca, desenfadada i divertida de fer-nos reflexionar sobre la naturalesa humana. Ho fa a través d’un tema de màxima actualitat: Dels canvis en la manera de comunicar-nos i quin efecte pot tenir això en la manera de relacionar-nos i vincular-nos amb les persones.

Estem davant d’un text d’una sensible agudesa intel·lectual que els actors han sabut copsar amb una genuïna interpretació. Beta (Roser Tapias), Cala (Núria Deulofeu ), Ambre (Isidre Montserrat) i David ( Roc Esquius). Com donen de sí els noms!

La Beta (Roser Tapias) amb la seva frescor, naturalitat, ingenuïtat i enginy està fent la revolució! Intenta entendre el present capgirat mitjançant el passat i ens va sorprenent a tots!

Quins poden ser els efectes quan la comunicació s’estableix únicament mitjançant  els dispositius electrònics? Com es poden articular les emocions en aquest món? On queden les relacions afectives? Viure en l’imaginari, en el “núvol”, tapar les emocions, és el preu de la seguretat i de la absència del patiment? On queden les pulsions?

iMe

 

L’obra ens situa en un món del futur on, les necessitats primàries capgiren un món controlat per les tecnologies. Roc Esquius ha copsat l’essència del conflicte en una imatge central molt encertada ¡“Cap cot”!  On queda la mirada? Centrada en una pantalla on no es podrà articular la vinculació. La mirada que ens fa de sosté , en la que ens reconeixem i ens fa reconèixer a l’altre, que ens estructura com a persona també diferenciada de l’altre pot esdevenir persecutòria.

El contacte físic, que ens conté, que ens ajuda a no “desparramar-nos” pot esdevenir aterrador.

En la actualitat, persones que en les converses que tenen a la xarxa poden fer pensar en una relació d’ intimitat , quan es veuen en “persona” no es poden parlar, a vegades ni es miren. Justament al no haver la mirada que conté però que també jutja, ens atrevim a dir “altres” coses, poder coses ocultes, reprimides. Ja Freud va descobrir el seu poder respecte a la repressió i per això va introduir en la seva tècnica d’ intervenció psicoterapèutica el divan on el discurs no està mediatitzat per la mirada del terapeuta.

La certesa , la seguretat front la por i la incertesa però també front el desig ,la alegria ,… Estar vius, ser lliures, poder triar… I tu, què triaries?

Apta per a tots els públics, podeu passar una bona estona.

Us la recomano!

 

Article escrit per Carme Guillén