Aquest escrit és fruit de jornades i trobades de treball d’un conjunt de professionals de diferents especialitats vinculades al món de la infància, promogut per Espai Freud.
En ell queda palès el nostre interès en difondre un altre perspectiva sobre la infància i les intervencions que fem.
ÉS DEL NOSTRE INTERÉS:
- Fer pública la preocupació que compartim respecte a com s’està atenent als nens i nenes del SXXI.
- Fer saber a la ciutadania de l’existència d’una pluralitat de formes de comprendre i d’atendre a la infància en el panorama assistencial i educatiu en l’actualitat.
ENS PREOCUPA:
- L’estat d’excessiva estimulació de la vida quotidiana dels nens, d’una banda exposats a un ideal de productivitat i per l’altra a l’excessiu us i abús de la tecnologia, tot plegat afavoreix un efecte de soledat, sobreexcitació i angoixa.
- Que la perspectiva actual estigui centrada en la proliferació de diagnòstics psiquiàtrics i de teràpies farmacològiques fonamentades en protocols i pautes generals que tenen un caire reduccionista, simplificador i uniformador.
- Que hi hagi un model imperant en les àrees sanitària, educativa i d’assumptes socials que ha portat a la medicalització de la infància i a la patologització de la vida quotidiana.
- Que en aquest model es converteixi el nen en objecte d’estudi centrat en els comportaments disruptius i en la producció escolar, desatenent així la dimensió psíquica i social.
- La tendència a menystenir el aspectes subjectius que formen part de la infància i de la vida, negant particularment el que fa a la tristesa, l’agressivitat i les pèrdues.
- Que no s’atengui suficientment a les necessitats i a les demandes dels pares davant els fenòmens, les manifestacions i els símptomes de la infància del SXXI.
- La poca cura amb els professionals que treballen en les diverses institucions i la poca escolta de les seves dificultats quotidianes.
VALOREM:
- Que s’escolti, es comprengui i es respongui al que els infants expressen per mitjà del cos, de les accions i de les paraules.
- La possibilitat de comprendre que les expressions i els conflictes del nen tenen un valor de llenguatge, que parlen de la situació particular de cada nen i del seu entorn, de les seves dificultats i del seu patiment.
- Que en les institucions s’escolti i s’atengui el que cada professional manifesta des de la seva experiència particular i des de la seva ètica, creant espais de valoració interdisciplinaris de les qüestions i conflictes que es plantegen en i amb els nens.
- Que els psicodiagnòstics dels nens es facin des d’una valoració clínica que atengui al conjunt de les àrees de la seva vida, particularment als vincles, i que permeti saber a què responen els símptomes.
- Que la psicoteràpia es plantegi com un procés de transformació centrat en el vincle i en el llenguatge infantil (paraules, dibuixos, jocs), donant també espai als pares en tant agents actius.
- Que la formació dels professionals vagi lligada a les seves demandes i a la seva experiència quotidiana; que entomi de forma creativa i participativa els reptes que planteja la infància del SXXI.
- Articular un discurs interdisciplinari sobre la infància i la família, promoure trobades que donin lloc a que aparegui el saber de cadascú des de la seva experiència i la seva ètica.