PEL·LICULA :  INSIDE OUT (Del Revés)

Any d’estrena: 2015

Director : Pete Docter, Ronaldo Del Carmen

 

De la mà d’una nena d’onze anys… Les emocions al poder!

Inside Out és l’última pel·lícula d’animació 3D produïda per Pixar que, d’una manera molt planera, mostra la importància de les emocions en la nostra vida i com aquestes ens configuren i són determinants per la nostra felicitat i salut mental.

És molt interessant com el director Pete Docter  tracta la memòria i els records. A la pel·lícula, els records dels fets essencials  constitueixen les illes que fan de base per a construir la personalitat i actuen de punts d’ancoratge en la nostra vida/realitat. Una memòria que pot ser inconscient (“els esvalotadors i les grans pors” com es diu a la pel·lícula).

A mesura que anem creixent i tenim noves experiències i nous interessos i motivacions, tenim més punts d’anclatge: la família, els amics, la feina, la diversió… Així, si ens falla un encara ens en queden d’altres per recolzar-nos-hi. En referència a aquest tema, en el seu moment Freud va anomenar tres aspectes com a fonamentals per ser feliç: estimar, treballar i divertir-se.

 

La pel·lícula parla de la teoria del vincle, de com les primeres experiències vinculars són determinants en la constitució de la nostra personalitat. Si perdem els records essencials (primeres experiències de vinculació) el món intern (les illes) s’ensorra. Què gràfic i encertat! Si ens quedem sense records essencials és bàsic fer-ne de nous, això és reparador . Poder rehistoritzar-nos. Què important en les adopcions!

 

Pete Docter anomena com a emocions primeres i bàsiques la alegria, la tristesa, el fàstic i la ira. Totes les emocions tenen la seva funció, essencials per a la autoprotecció i supervivència de l’individu i totalment normals. Molt ben descrites i divertides. S’atura especialment en la tristesa, en com li costa a la Riley expressar-la.

No es permet posar-se trista, de fet, l’alegria no li deixa. Al llarg de la pel·lícula, aquesta intenta tapar els conflictes, no permet afrontar situacions de frustració, patiment, angoixa… La Riley està actuant el desig dels pares: quan neix, el pare ja l’anomena “paquetet d’alegria”. Com en són d’importants les expectatives, desitjos i fantasies que els pares depositen en nosaltres… Abans de néixer i tot.

Poder expressar la tristesa, posar-li paraules permet simbolitzar, poder compartir el dolor, poder sentir el consol, elaborar el dol i no quedar-se travat. No donar-li mes voltes, poder avançar.

 

Tot i que el director sembla que vol mostrar la funció positiva de la tristesa, també cal assenyalar que li dóna uns atributs físics que no ajuden en el trencament amb els estereotips com ara ser grassoneta, baixeta i amb ulleres, mentre que l’alegria (que pot portar a la mania) es representa alta, esvelta i femenina.

 

Hi ha molts esquetxos i molt bons a la pel·lícula però no volem anticipar-nos.

Es parla de com i quins records es perden o es mantenen, del tren del pensament per on viatgen les emocions, de les fantasies i les seves funcions, dels somnis i com es construeixen i del pensament abstracte. Només en comentem un de sutil en relació als fets i les opinions que se us pot passar per alt, en el que els fets reals es barregen amb les opinions. Com poden ser de canviants! Nosaltres mateixos canviem la percepció d’un mateix fet amb els anys i ens provoca emocions diferents.

En definitiva, molt recomanable per a totes les edats, una oportunitat familiar que no heu de deixar passar. I a més, en versió original els ajudarà amb l’anglès!

Aprofiteu  per compartir les diferents reflexions amb els vostres fills!

 

Article escrit per Carme Guillén