Aprofitant la programació a la Biblioteca de Catalunya de “Una giornata particolare” ens hem plantejat visionar primer la pel·lícula original dirigida per Ettore Scola i magistralment interpretada per Sophia Loren i Marcello Mastroianni, fer-ne una ressenya i convidar a tothom a veure l’adaptació dirigida per Oriol Broggi interpretada per Clara Segura i Pablo Derqui de manera exquisida. Us recomanem seure a prop de l’escenari!
A la pel·lícula crida l’atenció la violència psíquica present des del començament, amb la pressió propagandística i la por en l’ambient: el relat autèntic del desfilar dels soldats de fons, el menyspreu del marit cap a l’Antonietta, el control de la portera respecte la moral en l’àmbit sexual i els valors (com comenta, no importa que un home sigui bo o dolent, el que importa és que sigui fidel al partit, compromès amb el règim feixista).
En aquest ambient es fa impossible la individuació personal en front del domini psicològic de les masses pel feixisme.
En l’obra d’en Broggi la Antonietta, en Gabrielle i la portera tenen tot el protagonisme i tota la força. En aquest ambient d’ofec és tant important el que es diu com el que no es diu. Els silencis es converteixen en un gran llenguatge en mans de la Sophia Loren i la Clara Segura, d’en Marcello Mastroianni i en Pablo Derqui.
L’ Antonietta ens mostra l’anul·lació i humiliació com a persona i com a dona. Com engolida pel feixisme no es pot plantejar cap reflexió sobre què és ser una dona i què és ser un home. Ja li diu el partit : La dona sotmesa, amant i mare i l’home marit, pare i soldat. En Gabriele ens mostra la desesperació, l’angoixa i la por de la seva condició homosexual que el portarà a l’exili, un camp de concentració i probablement a la mort. Només la Rosmunda ( l’ocell mascota de la família) quan s’escapa de la gàbia dona peu a la petita brisa de cerca de llibertat.
Veiem com troben un moment d’alliberació personal aquests dos personatges. En Gabriele podent cridar en veu alta, fins i tot agressivament la seva condició d’homosexual que havia negat i intentat tapar. La Antonietta ho culmina tenint relacions sexuals , unes relacions que res tenen a veure amb el sotmetiment sinó mes aviat el contrari.
Finalment tot continua en una resignació cap a l’anul·lació i la mort.
